dimecres, 11 de març del 2015

ROMANTICISME: GASPAR DE GUZMAN, CONDE DE OLIVARES. Marina Nonell

Romantic:La mort de Sardanapale

Neoclassicisme: Els afusellaments del 3 de maig

(NEOCLASSICISME) L'arc de triomf de París | Jaume Basart

(BARROC) Façana de la Catedral de Santiago de Compostela | Jaume Basart

La Joven de la Perla- Max

Autor: Johannes Vermeer (Delft)
Fecha: 1665-66 h.
Museo: Maurithsuis
Características: 25,7 x 19 cm.
Estilo: Barroco Holandés
Material: Óleo sobre tabla
Joven con perla - Pulsa para comprar lámina en ALLPOSTERS

Comentario
 La ubicación de la modelo en un primer plano es fascinante. La bella muchacha se pone de perfil ante un oscuro fondo neutro, girando la cabeza en tres cuartos para dirigir su intensa mirada hacia el espectador. Su boca se abre ligeramente, como si deseara hablar, dotando así de mayor realismo a la composición, y con esto se influenció mucho a Tiziano, Rubens o Rambrandt. La atractiva y cautivadora joven viste una chaqueta de tonalidades amarillentas en la que sobresale el cuello blanco de la camisa, cubriendo su cabeza con un turbante azul del que cae un paño de intenso color amarillo, creando un contraste cromático de gran belleza. La gran perla que le ha dado nombre adorna su oreja, recogiendo el brillante reflejo de la luz que ilumina su rostro, recordandoa obras del gran Caravaggio al interesarse por los potentes contrastes lumínicos. En el fondo oscuro, la figura de la joven destaca como un fondo de luz y de pintura, o mejor dicho, de pintura hecha luz. Pintura y luz en los ojos y en la perla, en el blanco del cuello de la camisa, en los entreabiertos labios.
A diferencia de otras figuras femeninas adornadas con perlas también pintadas por Vermeer, esta obra es la que más ha resaltado su cualidad como pintor.
Conclusión
De ''La Joven de la Perla'' se han hecho películas y una novela excelente, igual que este inspirador cuadro. Johannes Vermeer estaba un poco loco, como muchos artistas, pero los locos hacen locuras, como es el caso de este excelente cuadro.
                                                                                                                 Max Llahuet.

La Marsellesa (Romanticisme)

dimarts, 10 de març del 2015

Catedral de la Almudena | Romanticisme (Gerard Royo)

El Panteó de París | Neoclassicisme (Gerard Royo)

Palau de Versalles | Barroc (Gerard Royo)

Nens menjant raim i meló - Barroc - Aleix Montolio

Caminant en un mar de boira - Romanticisme - Aleix Montolio

El Temerari - Laura Ruscalleda

La família de Carles IV - Neoclassicisme - Aleix Montolio

LLUVIA, VAPOR Y VELOCIDAD - WILLIAM TURNER (ELOI GARCIA)

Lluvia, vapor y velocidad. El gran ferrocaril del oeste.


1. Documentació general:

1.1 Què és? Nom del quadre.
- Lluvia, vapor y velocidad. El gran ferrocaril del oeste.
1.2 Que s’hi veu?
Rain Steam and Speed the Great Western Railway.jpg- S’hi pot veure un ferrocarril viatjant envoltat de vapor i llums espectaculars

1.3 Quan es va fer? Cronología.
- Va ser fet al 1844

1.4 Qui en va ser l’autor?
- Joseph Mallord William Turner

1.5 On es troba o es trobava?
- National Gallery de Londres

1.6 Quin era el context polític, econòmic, social, etc del moment?
- Fa poc hi van haver la revolució indústrial i va aparèixer el ferrocarril, aquest pintor va representar un ferrocarril viatjant a gran velocitat amb una lluminositat molt marcada.


2. Anàlisi formal:


2.1 Com es la pintura?
- És una pintura molt comuna en aquest autor en la que representava un paisatge amb una lluminositat molt remarcada, al romanticisme es tornaràn a pintar paisatges que expressin els sentiments i estats d’ànims dels autors

2.2 Aspectes diversos

2.2.1. Suport utilitzat.
- Llenç

2.2.2. Tècnica pictòrica.
- Oli sobre tela

2.2.3. Distrubució de l’espai, dels elements. Predomini de quins tipus de linies?
- L’espai està distribuit al voltant del ferrocarril, que és la linia principal de l’obra la quan després es complementarà amb la llum

2.2.4. Com es la il·luminació? I el color?
- Utilitza una lluminositat molt remarcada, de colors càlids i donant molt de color a la pintura, William Turner era molt conegut per la seva manera de representar la llum.

2.2.5. Expressa repòs,moviment,força..? On?
- Expressa moviment i rapidesa al voltant del ferrocarril i a la part inferior esquerra del quadre a l’aigua es pot veure tranquilitat i serenitat.

2.2.6 Hi ha text inclòs?
- No

2.2.7 Quines diferències i semblances presenta aquesta obra respecte d’altres del mateix indret i/o període?
- És un quadre que expressava els sentiments de l’autor, un paisatge de l’epoca amb una llum exagerada que li dóna colors més vius.


3. Interpretació:


3.1 Quin tema és? Estil.
- És un paisatge, molt comú al romanticisme si no fos per el tema de la industrialització ja que no molts pintors en feien quadres.

3.2 Amb quina finalitat es va pintar? Quina funció compleix?
- William admirava l’avenç tecnològic de la revolució industrial i va pintar el quadre a causa d’això.

3.3 Quins elements de l’imaginari de l’època compleix?
- Pinta un paisatge expressant sentiments i deixa de banda um altre cop els models d’art clàssics.

3.4. Qui encarregà l’obra?
- No la van encarregar.

3.5 A qui s’adreçava l’obra?
- Representava el ferrocarril que havia de conectar Bristol amb Londres però no la va adreçar a ningú en concret

3.6 Símbols
- No n’hi ha a simple vista.

3.6.1 Obra figurativa o no?
- Va ser una obra figurativa de l’època, ja que no molts pintors estaven a favor de l’industrialització.

3.7 Comunica sensació de força, seguretat, dinamisme, inestabilitat, estabilitat?
- Comunica una sensació de rapidesa, moviment, reacció i força.

3.8 Si hi ha text quina es la seva funció?
- No n’hi ha.

3.9 Quins recursos expressius s’han emprat per a persuadir el receptor? Quins valors vol transmetre?
- La llum l’utilitza per donar un color molt més viu al quadre remarcant el ferrocarril que en aquest cas es més fosc i el tema de la industrialització era dels menys utilitzats a l’època


4. Conclusió

Com a conclusió, aquest quadre va marcar un abans i un després en la història de la pintura ja que molts pocs pintors s’atrevien a pintar sobre la industrialització, o n’estaven en contra, aixi doncs William Turner va ser dels primers en fer-ho amb un quadre molt lluminós i expressiu.

El Jurament dels Horacis - Laura Ruscalleda

Museu virtual Romanticisme: La Balsa de la Medusa


Museu virtual neoclassicisme: Napoleó creuant els Alps


Museu virtual: anàlisi maja desnuda


CORNELIA, LA MADRE DE LOS GRACOS - Jean-François Pierre Peyron (ELOI GARCIA)

Cornelia, la madre de los Gracos



1. Documentació general:


1.1 Què és? Nom del quadre.
- Cornelia la madre de los gracos
Cornelia, madre de los Graco. Jean-François Pierre Peyron (1781). Tras el apaciguamiento llegó de nuevo la conquista. Tiberio Sempronio Graco invadió y conquistó con éxito la meseta central en el 179-178 a.C.
Sofocadas las primeras revueltas por Catón el Viejo y paralela a la conquista de Grecia, Roma comenzó la invasión y conquista de la Lusitania. En el año 189 a.C Lucio Emilio Paulo fue enviado por el Senado para acometer esta difícil tarea. Sometió a los pueblos que allí habitaban, los cuales se encontraban muy debilitados por las anteriores campañas de Catón. Tras él vino Cayo Calpurnio, quien tras una serie de batallas dio por conquistado el territorio de la Lustiana en el año 185 a.C.
Una vez dominado y consolidado el sur peninsular por las fuerzas romanas se acometió la empresa de la conquista de la celtibería, el centro de la península Ibérica. El protagonista de esta campaña fue Tiberio Sempronio Graco, el mayor de los hermanos Graco que tanto daría que hablar años después. Este, durante los años 179 a 178 a.C conquistó treinta ciudades y aldeas aprovechando las disensiones internas de los pueblos indígenas para utilizarlos como peones en su juego de ajedrez. Para consolidar su dominio Sempronio Graco fundó una serie de ciudades en el territorio conquistado y así asentar sus nuevos dominios, pero más importante aún, para que fueran centros de difusión de la cultura romana. Iniciando lo que se ha dado en llamar romanización.

1.2 Que s’hi veu?
- S’hi pot veure a una dona rodejada per la multitud que representa a Cornelia i unes dones treballant amb roba.

1.3 Quan es va fer? Cronología.
- Va ser fet al 1781.

1.4 Qui en va ser l’autor?
- Jean-François Pierre Peyron

1.5 On es troba o es trobava?
- Toulouse, Musée des Augustins

1.6 Quin era el context polític, econòmic, social, etc del moment?
- Estàven a l’epoca del neoclassisme on es tornaven a agafar els models clàssics i els temes mitològics històrics i religiosos


2. Anàlisi formal:


2.1 Com es la pintura?
- És una pintura històrica basada en Cornelia, una dona romana, aquesta pintura utilitza la llum i la piràmide jeràrquica per a donar més importància a Cornelia

2.2 Aspectes diversos

2.2.1. Suport utilitzat.
- Llenç

2.2.2. Tècnica pictòrica.
- Oli sobre tela

2.2.3. Distrubució de l’espai, dels elements. Predomini de quins tipus de linies?
- Es pot veure que la distrubució de l’espai està representada de manera que Cornelia és la dona que més destaca i més que la resta.

2.2.4. Com es la il·luminació? I el color?
- Utilitza la llum per destacar la part dreta del quadre on es situa Cornelia i deixa més obscura la part esquerra treient-li importància.

2.2.5. Expressa repòs,moviment,força..? On?
- Expressa moviment, un dia de treball en un lloc on treballen amb roba però a la vegada serietat i esforç.

2.2.6 Hi ha text inclòs?
- No

2.2.7 Quines diferències i semblances presenta aquesta obra respecte d’altres del mateix indret i/o període?
- És un quadre amb tècniques bastant comuns a l’epoca del neoclassisime que va ser pintada, i el tema tampoc cambia dels clàssics.


3. Interpretació:


3.1 Quin tema és? Estil.
- És de tema històric, un tema comú a l’època i als clàssics.

3.2 Amb quina finalitat es va pintar? Quina funció compleix?
- No es coneix l’història real del quadre. Actualment esta a Toulouse, Musée des Augustins.

3.3 Quins elements de l’imaginari de l’època compleix?
- Segueix la temàtica religiosa i l’estil de pintura de la seva època.

3.4. Qui encarregà l’obra?
- No se sap amb certesa.

3.5 A qui s’adreçava l’obra?
- No se sap una història que digui a qui anava adreçat.

3.6 Símbols
- No hi han

3.6.1 Obra figurativa o no?
- Va ser una obra figurativa de l’època del neoclassisisme però no se’n sap massa.

3.7 Comunica sensació de força, seguretat, dinamisme, inestabilitat, estabilitat?
- Comunica sensació de dinamisme, moviment i esforç.

3.8 Si hi ha text quina es la seva funció?
- No n’hi ha.

3.9 Quins recursos expressius s’han emprat per a persuadir el receptor? Quins valors vol transmetre?
- Utilitza la llum i les diferents posicions dels personatges per a aconseguir remarcar el més important.


4. Conclusió:


Podem concluir amb un repàs general de l’obra, aquesta obra retorna als orígens de l’art classic romà i grec amb un tema històric en el que es pot veure clarament una piràmide jeràrquica i un focus de llum que il·lumina a Cornelia, el personatge principal del quadre.

LA ADORACIÓN DE LOS REYES MAGOS - VELÁZQUEZ (ELOI GARCIA)

La Adoración de los Reyes Magos







1. Documentació general
Adoración de los Reyes Magos, Velázquez.


1.1 Què és? Nom del quadre.
- La adoración de los reyes magos.

1.2 Que s’hi veu?
- S’hi pot veure als tres reis mags observant el nounat ( Jesucrist ) a l’estable on està amb la verge Maria i el seu pare Josep després de ser guiats per l’estrella d’orient.

1.3 Quan es va fer? Cronología.
- Va ser fet al 1619.

1.4 Qui en va ser l’autor?
- Diego de Velàzquez.

1.5 On es troba o es trobava?
- Es troba al Museo del Prado, Madrid, España.

1.6 Quin era el context polític, econòmic, social, etc del moment?
- La iglèsia tenia un poder molt gran en l’epoca i els temes de pintures eres sobre la religió majoritàriament.



2. Anàlisi formal:


2.1 Com es la pintura?
- És una pintura religiosa influida per al clarobscur

2.2 Aspectes diversos

2.2.1. Suport utilitzat.
- Llenç

2.2.2. Tècnica pictòrica.
- Oli sobre tela

2.2.3. Distrubució de l’espai, dels elements. Predomini de quins tipus de linies?
- Es pot veure que la distrubució de l’espai esta  feta al voltant de la verge i Jesús donant-los més importancia i remarcant-los amb la llum .

2.2.4. Com es la il·luminació? I el color?
- Utilitza el clarobscur que ilumina des de la part esquerra del llenç principalment a la verge i al nen, deixant les altres parts més obscur.

2.2.5. Expressa repòs,moviment,força..? On?
- Expressa repós a tot el quadre des dels rostres fins a les postures i moviments dels personatges.

2.2.6 Hi ha text inclòs?
- No

2.2.7 Quines diferències i semblances presenta aquesta obra respecte d’altres del mateix indret i/o període?
- És un quadre amb tècniques bastant comuns a l’epoca que va ser pintada, i el tema tampoc cambia.


3. Interpretació:


3.1 Quin tema és? Estil.
- És de tema religiós, un tema bastant comú a l’època.

3.2 Amb quina finalitat es va pintar? Quina funció compleix?
- No es sap una història real i confirmada d’aquest quadre.

3.3 Quins elements de l’imaginari de l’època compleix?
- Segueix la temàtica religiosa i l’estil de pintura de la seva època.

3.4. Qui encarregà l’obra?
- No se sap amb certesa.

3.5 A qui s’adreçava l’obra?
- No se sap amb certesa l’història d’aquest quadre, però va acabar a la col·lecció real del museu del Prado.

3.6 Símbols
- Hi ha una il·luminació a sobre del cap del nen significant divinitat i un halo a sobre de la verge.

3.6.1 Obra figurativa o no?
- Va ser una obra figurativa de l’època, però va ser pintada per molts més pintors.

3.7 Comunica sensació de força, seguretat, dinamisme, inestabilitat, estabilitat?
- Comunica una sensació de pau i serenitat.

3.8 Si hi ha text quina es la seva funció?
- No n’hi ha.

3.9 Quins recursos expressius s’han emprat per a persuadir el receptor? Quins valors vol transmetre?
- Utilitza la llum i els rostres dels personatges per guiarnos a les figures principals que son la verge i el nen. Ens intenta inculcar el valor de la fe en la religió.



4. Conclusió


Podem concluir amb un breu repàs sobre l’obra; va ser una obra d’èpoques comunes a la seva època incluint-hi un clarobscur molt característic d’aquesta época del pintor que remarca molt be la figura principal del quadre religiós que intenta influir amb valors com la fe religiosa.

La Porte de Brandenburg (Neoclassicísme)

Mar De Hielo

MAR DE HIELO
* Oleo sobre lienzo
* 97 x 127 cm
* Realizado hacia 1824
* Ubicado en la Kunsthalle de Hamburgo

el-mar-de-hielo-fiedrich

El Mar de Hielo es una obra tensa y dramática que, sin embargo, no refleja ningún tipo explícito de violencia exterior. Se representa el naufragio de un barco aprisionado entre unos inmensos bloques de hielo y parece ser que fue inspirado por un hecho real acontecido en el invierno de 1820 en el río Elba, en las inmediaciones de Dresde. La composición, en prolongación piramidal desde el punto de fuga, está cromáticamente quebrada por la aparición de la parte de la popa del navío aunque Friedrich, de manera magistral, contrasta en ese efecto mediante el tratamiento de sombras que da a los bloques de hielo de la parte central e izquierda de la pintura. Los témpanos más elevados están primorosamente resueltos en los reflejos de una triste y melancólica luz solar que parece desesperarse por poder escapar de las brumas. El cielo, confundido con un inquietante horizonte, responde a una sabia utilización de gamas grises y azules, valiéndose el autor de la ingeniosa colocación de los lejanos islotes de hielo para conferir un aspecto de infinidad que evita caer en la monotonía colorativa. El plano inferior presenta unas tonalidades más ocres que dan solidez al cuadro aunque en todo momento Friedrich nos va guiando la mirada hacia la angustiosa inmensidad de un espacio eterno, tanto por la perspectiva formal de la obra como por la progresiva gradación lumínica que, sin tener aparente solución de continuidad, imprime cierta “velocidad” inconsciente a los ojos del espectador.

CONCLUSIÓN
El Mar de Hielo es la obra maestra de un autor alemán que hace del paisaje un manifiesto religioso de claras connotaciones místicas. El cuadro, terriblemente silencioso, parece sin embargo entrar a la fibra más sensible e inquieta de nuestras almas. Sólo una advertencia: Esta obra no es recomendable para gente con depresión, ya que el cuadro la refleja a la perfección